Canco de moda als casaments i festes al carrer

Habdollah et Ali-R

Ahmed et je suis en sixième année

El temps

Voldria fer una reflexio sobre el temps.
Aqui la gent lo planeja, es viu el moment 100% i el que passi doncs ja es veura. I aixo no fa que llavors s'estressin per fer mil coses com passaria en la nostra societat occidental; Tot el contrari; estan tot el dia relaxats (mes que res que estic en epoca de vacances a Mali) i es poden estar tranquilament tot el dia fent tes i xerrant. Pero TOT EL DIA!!!
En moments me'ls miro i penso; osti portem 4 hores fent tes i estirats al terra sense fer res,... i jo encara que treballo i intento muntar-me el dia per fer coses jejeje
Clar per una noia com jo que em passo el dia corrent amunt i avall amb mil coses; doncs xoca una mica. M'ha costat un pelet acostumar-me pero poc a poc vaig fent. Cada dia el visc sense organitzar gaire l'endema, nomes se que curro els matins i despres ja veurem jejeje
A veure quan torni a Barna com ho porto aixo perque en part esta be no saber que passara jejejeje
He de dir que aixo es mes evident en el cas dels soraïs; etnia que viu a Gao. Pero els tuaregs no es tan aixi; estan tot el dia arriba i abajo anant a comprar; ara pirem al campament, ara anem a arreglar el cotxe; despres anem a parlar amb no se qui per a que ens doni llet i vendre algun animal; despres de cop i volta piren sense dir res que marxen al desert uns dies i no saben mai quin dia tornaran jejeje la pregunta: quel jour serez-vous ici? mai la responen, dema ou peut être apres-demain ou en quatre jours,... nomades tal qual. Necessiten espai, necessiten respirar i no quedar-se enclats en un lloc gaires dies.

Un altre tema es el de quedar amb la gent. Mai se sap si realment has quedat amb algu o no. Tinc el telf de no se quanta gent pero no saps ben be per a que serveix perque la majoria no tenen saldo o no tenen bateria i a mes a mes el concepte de la responsabilitat de quedar amb algu a una hora i data concreta no l'acaben de tenir molt clar jeje hi ha excepcions evidentment pero aqui les coses van una mica aixi.

Davant de casa

Ja porto temps aqui pero no em deixen indiferent imatges com aquesta jeje

30 a Gao

Ahir vam celebrar el meu cumple amb tot de penya a casa. Van venir uns quants de la family que estaven al campament i vam anar amb el Djibrill a comprar tot pel sopar. Inclus un mouton! Una pobra ovella que es volia escapar. No m'estranya. Jo vaig marxar perque no volia sentir com li tallaven el coll radera de casa jjajaja i vam anar a comprar la resta de coses.
Van fer el sopar molt monos el Souma i Dijbrill i ens vam fotre unes costelletes bonissimes i despres mes tipic spaghetti amb carn, plat molt normal aqui. Pero es que la carn estava molt bona.
Despres musiqueta i a ballar tothom musica tuareg; songhaï i r&b jeje; Va haver-hi un moment que erem com quasi 40 persones. Molt xuli.

Tuareg musiciens

unics

Gao

Sincerament costa resumir el que estic vivint, pero puc dir que soc molt feliç ni que estigui en una ciutat una mica decadent i faci un sol d'espant. les experiencies amb comunitat son algo dificils d'explicar i mes sent l'unica blanca sempre inclus gairebe en tot el poble. aprens molt de tu mateix i aprenc cada instant d'ells? coses aue m'agraden tant i coses que no tant pero fem sempre una reflexio amb respecte mutu. estimo els tuaregs de tot cor, ja fa anys que ho sabia amb el llibre Touareg del Figueroa, després va venir Libia amb la Sandra i ara Mali; regio de Gao, zona de nomades. Em tenen totalment enamorada; Soc critica tambe amb certes coses amb les que no estic d'acord pero el resum general es fabulos; qualsevol punt que no vegi clar el deixo de banda quan tinc algun guitarrista tuareg cantant amb una veu fabulosa, unica o jugant amb el fang al campament amb els nens, o rient quan no entenc res de tamashek amb ibrahim, moussa, fadi, djibrill, ahmed, guissa, assarid, oulemin, i tants altres, o quan vas per gao i tothom et saluda i et pares a fer un te amb qualsevol; o quan es posen el turbant i deixen veure nomes aquells ulls penetrants i foscos, marca de sabiesa i "aplomo". Tinc nom tuareg, Mandaloula. Per sempre els porto al cor.

Estic amb el projecte des de ja fa temps pero d'aixo no en parlare al blog pero esta sent interessant fer l'estudi de mercat una mica a lo can pixa jeje ara estic escribint tot el que hem estat veient aquestes setmanes i suposo que el projecte l'acabare cap al 19 d'agost; despres a viatjar una mica pel pais i a fer follow-up amb el moussa quan torni a barcelona.

En brousse

Bon dia a tothom!
El meu blog no l'actualitzo gaire que diguem, eh?
La veritat cada dia és un histôria, resumint rapid he estat a bamako, despres en un campament touareg, mes tard a bourem amb a familia de la Fadi; dona del Moussa i despres a Gao on porto ja dies amb el projecte.

En brousse vol dir fora de la ciutat i es on vam estar una setmana al campament toareg amb tota la familia del moussa. erem mogollon de gent.
Alla tot es una altra historia. Veus cada dia coses i manera de viure tan diferent, dormir cada dia sobra la sorra a l'aire lliure i veure les estrelles i la lluna, com el sol surt i es pon cada dia, els animals lliures, treure aigua del pou, fer la taguila (pa touareg) sota la sorra, ajudar al jardi al tiet del moussa (Idrisa), veure com banyen als bebes en un bol, treure a pasturar les cabres i ovelles cada mati, la passio dels nens per aprendre quan veuen un llibre, la ingenuitat maravellosa amb la que et miren, tempesta de sorra com mai vista, vivint-la amb el moussa i tota la familia, por i a l'hora moments inolvidables passats junts, els camells, les dones touaregs i la seva vestimenta i danses de casament, Ibrahim i Catalunya c'est bonne, Mandaloula est bonne, Fadi i la seva timidesa en public pero despres molt divertida, els nens i les seves figures de camells; moutons; chevres; gossos fetes amb fang i aigua; banyant-se a l'aigua, rises amb Djibrilla, reunio amb tots els homes dins de la tenda amb intens de tamashek-frances jeje; Idrisa, Assarid; Moussa i els altres dos tiets de la familia; i de fet començant ja alla amb el projecte per veure com funcionen les coses.