Gao au revoir - bienvenue Sandra Melon

Vam marxar de Gao el dia 24 d'agost. Quina pena tan gran. Penjare fotos i vidos mes endavant ara mateix esta un pel complicadet per la connexio.
La Sandra va arribar el dia 21 finalment despres de mes de 20 hores de bus. Trajecte que un mai oblida si es fa amb transport Sonef o Bittar, ca je le jure,... una experiencia vital jejeje verdad melon? La d'experiencies que un passa en 24 hores en aquell autobus.
La Sandra va estar amb mi 3 dies a Gao fins el 24 abans de marxar juntes cap al Pais Dogon. Molt bonic, ja posarem fotos perque el pays dogon es algo espectacular.
D'aquesta manera la Sandra va poder coneixer una mica al Habibu, Souma, Sheriff, Kiya, Rali, Fa, Oumar, Djibrill, Ahmed, Abdul, Hassan, inclus al pare del Moussa jejeje i una mica la meva manera de viure durant les meves 5 setmanes amb tuaregs i sonraïs. Va poder veure la ciutat, que no te gaire cosa pero per mi ja te inclus encant, anar al Fleuve Niger i passar la tarda-nit amb els amics touaregs tocant la guitarra, parlant amb els sonraïs, coneixer al Djibrill i Assarid, menjar alfinta i fourmis pel mati, veure als nens corrent despollats i somrient, apreciant la manera fabulosa del poble malienc que et saluda i en un moment coneix el teu nom i no s'oblida per cada cop que et veu passar et saluden somrient, Sandra! Sara!, coneixent una mica mes de la cultura tuareg amb els meus amics nomades, com ballen i canten i toquen la guitarra i en un moment et tenen el tinglado montat, i coneixent tambe lo "bandidos" que poden ser, molt intel.ligent el poble touareg, la Kiya molent l´arros als matins, els mil tes interminables,...
Sort que va venir sino a veure qui em feia marxar de Gao.
Nous sommes ensemble par toujours.